Fidel a la seva tradició, el Carnaval de Roses ha estat remullat per una discreta pluja que va caure durant tota la rua del divendres i enlairat per un vent fred i humit que va bufar tant dissabte com diumenge. Això sí, tant les setmanes anteriors com ara, les temperatures eren i són gairebé primaverals i no es veia, ni es veu, cap núvol al cel. I val a dir també que contra les reticències de molts i les pitjors premonicions d'alguns altres, tot va sortir molt bé, a pesar del canvi de govern. Encara que no sé ben bé si això prova que els actuals governants ja se'n sortiran o si realment la voluntat i empenta del poble estan per sobre de la política. La responsabilitat de "l'espifiada" més important de totes cau sobre aquell individu que va fer que es traslladés l'arrossada del dilluns al Poliesportiu, tot traient-la de l'antiga plaça del Peix a vora mar i al mig del poble, perquè va veure quatre núvols negres al cel de bon matí. Si en lloc de treure el cap només per la seva finestra hagués mirat les previsions meteorològiques a TV3, s'hauria assabentat, com jo, que l'amenaça de pluja era minsa a partir de mig matí. Però sempre hi haurà gent capaç de convèncer-ne d'altres que l'ampolla es mig buida i d'utilitzar la prudència com a argument irrefutable per aturar la evolució. Tot i així, valdria la pena pensar en la manera de recuperar l'arrossada com a autèntic fi de festa per als vilatans. D'ençà que algun il·luminat va tenir l'ocurrència que s'havia d'aturar l'aprofitament indecent d'un munt de forasters que pel Carnaval només aportaven la seva gana (sobretot per menjar de franc) i els va imposar la compra d'uns tiquets, aquesta tradició ha anat perdent qualitat i arrelament.

El premi a la millor interpretació correspon a un incomprès disfressat de municipal que va "actuar" a l'entrada del poble poques hores abans de la rua del dissabte. Havia de vetllar perquè cap intrús pogués "colar-se" en el circuit. Així que obria el pas a totes les carrosses que acudien, com podien, per diferents vies públiques cap al punt de trobada. I com és normal, molts d'aquests vehicles, que només es fan servir un cop a l'any, no han vist un taller en dècades. La total absència d'una plaqueta de la ITV en un gran nombre dels tractors, no va ésser cap inconvenient perquè amablement (o era amb una certa cara de frustració?) els obrís la barrera. Però quan vaig arribar jo, amb un Opel Corsa net i en bones condicions òptiques i li vaig demanar si podia passar ja que faltaven dues hores perquè comencés la rua i perquè visc al vell mig del poble, va veure que la plaqueta de la ITV havia caducat. En lloc de contestar, em va manar que aparqués, per mostrar-li "els papers". Conscient que tenia raó, li vaig explicar que acabava de treure el cotxe del garatge perquè el meu pare, que està molt malalt al llit, feia mesos que no l'havia pogut moure i volia que li evités l'esgotament de la bateria. En la plaqueta no m'havia fixat i el meu pare ni se'n devia recordar que havia caducat a l'octubre. Però aquell "policia del poble" no va voler sentir cap explicació, per raonable i veritable que fos, i va decidir que sobre meu havia de caure tot el pes de la llei. Ni carnaval ni hòsties. El seu excés de zel fins i tot va fer anar malament a dos dels seus companys, als quals va haver de cridar perquè continuessin fent la feina que ell tenia assignada. Això sí, les males llengües diuen que des de l'Ajuntament tenien instruccions per recaptar el màxim. Però jo no m'ho crec.