»Llistat»

Opinió/text.

Hemeroteca rosinca de l'any 2002 fins avui.
Contribuïm a preservar el medi ambient: no imprimiu aquesta plana si no és realment necessari
Nota:Per publicar articles o textos en aquest apartat, feu-ho a l'adreça: webrosesdigital.com.
Autors:Els articles que siguin publicats/enviats a més mitjans caldrà  que ens ho feu saber.
imprimirImprimir  |  Envi­ar a un amigoEnviar  | Últim comentari

Lluis Buscato Somoza

Serà aquest el futur del català?

28/06/2012


Quan els llops es vesteixen amb pell de xai.


Ara fa uns dies vaig anar a fer un tallat a davant de mar, com tinc per costum els caps de setmana que estic per Roses. Allà, assegut en terrassa vaig ser atès per una simpàtica cambrera a qui vaig demanar: "un cafè amb gel, si us plau”. Ràpidament, la senyoreta em va dur un cafè amb llet. Sorprès li vaig dir que no era allò el que havia demanat. La noieta em va aclarir -sense cap mena de malícia- que en demanar-li en català no m’havia entès bé. Cap importància en el fons, però allò que si em sorprengué fou que ella, suposo que per excusar-se –de fet no calia- em va comentar que ja feia anys que estava a Catalunya, però que no havia estudiat l’idioma per dos motius. En primer lloc, perquè pràcticament ningú li parlava en català. I en segon, perquè molts dels seus amics del país li deien que no valia la pena, que total no li seria gens útil. I, realment, això si que em va colpir, perquè em va recordar l’experiència que vaig tenir en visitar l’anomenada Franja d’Aragó, que a continuació els relato breument perquè comprenguin el meu neguit.

L’any passat, aprofitant uns dies de vacances, vaig decidir fer una escapada a aquest territori (bàsicament, a les comarques de la Ribagorça i el Sobrarbe). El motiu era molt trivial, feia temps que tenia ganes de fer barranquisme i vaig trobar una molt bona oferta. Alhora, per la meva formació i també per lectures diverses, que no exposaré aquí, ja tenia coneixement previ de què en aquest territori s’hi parlava el català (concretament a la Ribagorça) i em feia gràcia comprovar-ne la vitalitat. Bé, haig de confessar que en l’aspecte cultural i esportiu l’excursió fou tot un èxit. El paisatge era fantàstic, malgrat que predominava el terreny eixut i pedregós. D’igual forma el patrimoni històric de la zona em va impressionar. La visita a Graus, Roda d’Isabena, a Benasc o a Ainsa ompliren clarament les meves expectatives.

Malauradament, en el tema lingüístic la meva decepció fou brutal. Si hom exceptua els pobles més propers a la frontera catalana, com Benaverri o Pont de Muntanyana, l’idioma, si més no a primer cop d’ull, havia patit una anihilació total. De fet, municipis com Graus, que em consta per la bibliografia que he consultat sobre el tema que eren catalanoparlants a principi del segle XX, havien esborrat totalment aquest idioma dels seus carrers, fora d’algunes poques paraules. Els comentaris de la propietària de la pensió on m’hostatjava, per exemple, em resultaren colpidors. Em feu gràcia quan em comentà que un dels llocs interessants per visitar de la població era un santuari "Nostra senyora de la Penya”, on s’hi trobava l’anomenat balcó de Sant Vicens Ferrer. Per aquells que no ho sàpiguen fou un predicador dominic d’origen valencià que es caracteritzà per fer inflamats discursos, on atacava a meuques, jueus i moriscos –no necessàriament per aquest ordre- d’una forma destructiva. El més curiós és que la meva cicerone, en un moment donat va afirmar:

- Era tan santo que predicaba en valenciano i, aún así, la gente le entendía.

A la qual cosa jo li vaig respondre que potser és que parlava el mateix idioma que els oients.

- No, imposible, aquí nunca se ha hablado valenciano –fou la seva resposta.

L’endemà, decidit a conèixer la zona vaig anar a l’oficina de turisme on em vaig proveir d’un mapa. Quina no fou la meva sorpresa en comprovar que la major part de la toponímia era catalana: Serra de Mossèn Andreu, "congosto” de la Vaca Morta, poble de Fantova (Font Tova). Igualment, vaig trobar curiosos alguns cartells amb noms que denotaven clarament que allà mai s’havia parlat català, com la carnisseria "Puchercós”.



Però allò que em resultà més em sorprengué fou la visita a Roda d’Isabena, on em va colpir escoltar de la guia –força mediocre per cert- que la població havia estat seu d’un bisbat independent fins que un bisbe marxà al sud. Per aquells que no n’estiguin assabentats els aclariré que el bisbat de Lleida originalment tenia la seu a Roda, d’on marxà al segle XII en establir-se en aquesta ciutat un cop conquerida. Òbviament, li vaig comentar aquest fet, que en el fons Roda i Lleida eren el mateix bisbat; però, per la meva sorpresa, reaccionà tallant la conversa i afirmant que no, que no era el mateix bisbat i prou, que tenia molta feina per parlar de tonteries. De fet, era una reacció lògica, atès que haver acceptat que era el mateix hagués suposat reconèixer també que el famós robatori de les obres d’art aragoneses comés pels catalans –del qual ens havia parlat en la visita- no era exactament això. 

Però allò que més em va colpir fou la meva visita a Benasc. Aquí em sorprengué la vitalitat de l’idioma, que en teoria és una mena de dialecte de transició entre l’aragonès i el català. Dic en teoria perquè vaig tenir menys problemes per entendre’l que no pas els que pugui tenir qualsevol catalanoparlant per entendre a algun dels escassos rossellonesos que parlen encara el nostre idioma –i dubto que ningú per això classifiqui el rossellonès com un idioma a part. Doncs, bé, quina no fou la meva sorpresa veure com la gent, que jo sentia parlar entre ells en benasquès, canviava ràpidament d’idioma en sentir-me parlar amb accent català. De fet, no vaig aconseguir intercanviar-hi ni un mot.

La meva conclusió d’aquesta visita a la Franja, fou que la llengua havia estat totalment anorreada i es trobava immersa en un ràpid procés de desaparició. La gent no tenia cap mena de vincle emotiu amb el seu idioma que, a més, era percebut com un dialecte local –el fet que a Benasc parlessin el benasquès i a Graus el grausí era molt clarificador-. De fet, aquesta confusió era clarament fomentada per les autoritats locals i regionals. En conseqüència, no calia ni estudiar-la ni aprendre-la, ja que no servia per ben res. Serveixi de mostra l’escassa resistència que actualment té la ràpida abolició de l’anomenada Llei de llengües d’Aragó, un cop el PP ha pujat al poder, que només assegurava un tímid ensenyament a l’escola.

En definitiva, tot això m’ha fet reflexionar sobre la mania que tenen els nostres amics del PP i els seus acòlits de dividir l’idioma català, sobretot quan controlen alguna comunitat autònoma on tradicionalment s’hi parla, una magnífica plasmació del clàssic divide et impera. O la curiosa i contínua defensa que fan del bilingüisme, precisament quan allà on governen no n’hi ha, atès que només hi trobem un monolingüisme brutal i anorreador. Bilingües ho som precisament els catalanoparlants i no aquests suposats defensors de la llibertat lingüística, veritables llops amb pell de xai, que sent botxins volen passar per víctimes. Per tot això, i a la vista del galdós paper dels partits i polítics suposadament nacionalistes, que no dubten a pactar amb els enemics del nostre idioma per mantenir o consolidar les seves prebendes i sous (tant a nivell local com nacional), em demano: serà aquest el futur que espera també a Catalunya i Roses al nostre estimat idioma?


Lluís Buscató i Somoza


  |   Imprimir   |  Envi­ar   |  
- X -
+ Text -

Comentari: 5002 29/06/2012 01:25
Enviat per: billy77

Tens tota la raó Lluís, no anem bé!!! De fora de Catalunya, les estem rebent per tots cantons. Cal dir, que també tenim alguns responsable>/...
Els comentaris antics sencers són reservats per usuaris registrats


Comentari: 5012 03/07/2012 03:08
Enviat per: Maria Emma Batlle

Maria Emma Batlle
bona nit a tothom:

Es cert >/...
Els comentaris antics sencers són reservats per usuaris registrats


Comentari: 5013 03/07/2012 07:45
Enviat per: Lluís Buscató

Lluís Buscató
Benvolgut amic, <>/...
Els comentaris antics sencers són reservats per usuaris registrats


Comentari: 5018 04/07/2012 16:02
Enviat per: billy77

Gràcies al triparit PP-CiU, l´Albert Sirera al CAC. Gràcies a aquest mateix tripartit, la Terribas canviada per un director, de la ràdio del grup Godó. >/...
Els comentaris antics sencers són reservats per usuaris registrats


Imprimible  |  Envíar  |