»Llistat»

Opinió/text.

Hemeroteca rosinca de l'any 2002 fins avui.
Contribuïm a preservar el medi ambient: no imprimiu aquesta plana si no és realment necessari
Nota:Per publicar articles o textos en aquest apartat, feu-ho a l'adreça: webrosesdigital.com.
Autors:Els articles que siguin publicats/enviats a més mitjans caldrà  que ens ho feu saber.
imprimirImprimir  |  Envi­ar a un amigoEnviar  | Últim comentari

Lluis Buscato Somoza

Muralles, plaça forta o ciutadella

23/12/2011


correcció o incorrecció d’un topònim.


De forma recurrent, en diversos dels fils temàtics que es desenvolupen en aquesta pàgina web es fa referència al topònim que utilitzem per descriure la gran fortalesa que, actualment, s’alça a l’entrada de la nostra població. Aquesta es definida com a: plaça forta, Muralles o Ciutadella; segons quin sigui l’autor. Personalment, i sense voler entrar en polèmica –per aquet motiu he decidit obrir un nou fil i no afegir-me als anteriors- m’ha semblat que calia fer una petita clarificació, perquè així tots puguem saber de què parlem. Certament, no hi ha res que confongui més als lectors que un ús incorrecte de les paraules. Anem, doncs, per parts i veiem, de forma molt abreujada, com sorgí cadascuna de les definicions:

Certament, com defensa aferrissadament el Dr. Pablo de la Fuente, el nom històricament més correcte és plaça forta; i és el que utilitza el seu constructor, Gianbattista Calvi, quan en els seus escrits parla de la fortificació que està construint. De fet, si hom té present que, malgrat ser italià, Calvi no fa servir mai el mot "ciutadella”–paraula d’idèntic origen- cal concloure que allò que va bastir no era una ciutadella, sinó ell mateix l’hagués definit així. Igualment, el mot no es utilitzat mai durant els segles XVI i XVII per definir la fortificació de Roses.

barcelona-ciutadella
Plànol de Barcelona a mitjans segle XVIII, on es pot observar com una ciutadella és una fortalesa que controla i defensa alhora a una ciutat
El motiu d’això és que per "ciutadella” s’entén una fortalesa que forma part d’un conjunt defensiu més complex –de facto, s’usava tant per defensar una plaça, com per controlar als seus habitants sospitosos de poca fidelitat-, és a dir, és una part d’un conjunt fortificat no el tot. Per aquest motiu Perpinyà té una ciutadella, Barcelona tenia una ciutadella, però Roses no. A Roses el que trobem és una fortalesa que engloba l’antiga població medieval i modernitza les seves defenses.

En conseqüència, quin origen té el topònim "Ciutadella” a Roses. Concretament, aquest comença a aparèixer en la documentació històrica tardanament, sobretot a finals del segle XVIII. En primer lloc, de forma general, per una pauperització del mot, que porta a alguns autors a confondre tota fortificació de planta pentagonal amb una ciutadella. I en segon lloc, a nivell més local, l’aparició del terme a Roses procedeix, bàsicament, de la documentació francesa dels segles XVIII i XIX, on és àmpliament utilitzat a causa de la incomprensió de l’evolució urbana de la població. Roses, inicialment, es trobava dins de la plaça forta, però posteriorment, a partir de les terribles destruccions produïdes per la Guerra dels Segadors, la vila serà arrasada i la major part dels seus habitants moriran en els combats o hauran de fugir a poblacions properes com: Cadaqués o l’Escala. Posteriorment, quan part d’aquests vulguin retornar es trobaran que el comandament militar, un cop recuperada la plaça per a Espanya, els impedia reocupar les seves antigues cases, de forma que s’hagueren d’establir en un raval proper, donant origen a la Roses actual. Aquest procés ja estava consolidat al segle XVIII, de forma que els enginyers francesos que treballaren posteriorment a la plaça observaren una fortalesa que controla un poble, que a més comptava amb les seves pròpies defenses –tot i que molt maldestres- és a dir, una ciutadella. Aquesta definició, però, tingué escàs èxit a nivell local, atès que en la documentació municipal el terme habitual per referir-s’hi serà plaça forta. Per exemple, a l’agost del’any 1869, quan el municipi sol·liciti per primer cop la cessió de la fortalesa ho farà amb el següents termes:

hi ha pdf
la Gaceta del 13/01/1915, on es declara la cessió a 'Ajuntament del recinte fortificat. Text: "Llei autoritzant la cessió de les derruïdes muralles y de la fortalesa a l'Ajuntament de Roses"

"Acto continuo y por unanimidad de votos se acordó: que se eleve una solicitud al gobierno de la nación, pidiendo conceda a los habitantes de la presente villa de Rosas, la plaza fuerte que existe completamente destruida en la afueras de la misma y lindante con la carretera que va a Figueres en atención a que dicha plaza no sirve en el ramo de guerra en clase de defensa, y de concedida a estos vecinos reportaría grandes beneficios”.


Tanmateix, a nivell popular, el terme més habitual serà, fins èpoques relativament recents, el de definir el conjunt simplement com a "Muralles”. Potser algú m’ho podrà criticar, però jo mateix –quan era un infant, ja fa més de tres dècades- anava a jugar amb els amics a les Muralles, mai a la Ciutadella (tot i que reconec haver escoltat també aquest terme, però de forma puntual i fora del meu cercle habitual de relacions). De fet, Ciutadella esdevingué el mot culte, tot i que erroni, per definir el conjunt des dels inicis del segle XX. D’aquí que, tot sovint, perquè tothom sabés de què es parlava es feia servir la doble nomenclatura "Muralles/Ciutadella”. Veieu per exemple la còpia annexa de la Llei que l’any 1915 concedí a l’Ajuntament el conjunt –després el perdé novament a causa d’una pèssima gestió dels òrgans polítics de la població, mostra clara de què el món no ha canviat tant.

A continuació, perquè no hi hagi dubtes, annexo la definició que dóna el DRAE i el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans del mot "Ciutadella”:

  • -Recinto de fortificación permanente en el interior de una plaza, que sirve para dominarla o de último refugio a su guarnición.
  • -Fortalesa bastida per a defensar o controlar una ciutat.

En definitiva, la fortificació que tenim a Roses no és una "ciutadella”, però, si algú li vol dir així allà ell (de fet, el mot té una llarga tradició), no cal fer-se mala sang per això; d’igual forma si algú vol començar a anomenar a les llimones taronges cap problema, però que tingui clar que és un error i que pot portar a greus confusions.

Lluís Buscató
Historiador


  |   Imprimir   |  Envi­ar   |  
- X -
+ Text -

Comentari: 4808 24/12/2011 12:19
Enviat per: mario


Molt bo el seu article,ens ha tret de dubtes per fi un historiador de veritat!!! >/...
Els comentaris antics sencers són reservats per usuaris registrats


Comentari: 4809 24/12/2011 19:00
Enviat per: Federico Macau

Federico Macau
Muralles se llamó en s>/...
Els comentaris antics sencers són reservats per usuaris registrats


Imprimible  |  Envíar  |