»Llistat»

Opinió/text.

Hemeroteca rosinca de l'any 2002 fins avui.
Contribuïm a preservar el medi ambient: no imprimiu aquesta plana si no és realment necessari
Nota:Per publicar articles o textos en aquest apartat, feu-ho a l'adreça: webrosesdigital.com.
Autors:Els articles que siguin publicats/enviats a més mitjans caldrà  que ens ho feu saber.
imprimirImprimir  |  Envi­ar a un amigoEnviar  | Últim comentari

Magda Casamitjana

La violència de gènere: una xacra social.

09/12/2005


Hem avançat, i molt, des del famós cartell de «dona, no ploris, parla»,...



Inicialment publicat a:
Diari de Girona

Article de Magda Casamitjana publicat al Diari de Girona

Divendres a Roses vàrem fer dos minuts de silenci per la mort de la Yolanda en mans d´un home, en mans de la violència de gènere.

La violència de gènere: una xacra social

Divendres a Roses vàrem fer dos minuts de silenci per la mort de la Yolanda en mans d´un home, en mans de la violència de gènere. Tots i totes les que érem allà, amigues, companyes de treball, polítics de tots els colors i moltes dones i homes que varen voler ésser-hi, no ens acabàvem de creure que allò pogués passar al costat de casa. Personalment sentia ràbia i impotència.

els alumnes de l´ies illa de roda m´havien explicat , feia pocs dies, que havien dedicat el Dia Internacional contra la Violència envers les Dones, el 25 de novembre, a veure una pel·lícula, Te doy mis ojos d´Icíar Bollaín i després comentar-la. Em deien que no podien entendre el perquè un home és capaç d´estimar i matar alhora, si aquests crims passaven a tot arreu, si era qüestió de classes socials o d´incultura i que era urgent eradicar per sempre aquesta xacra social. Mai haurien pensat que pocs dies després es trobarien amb una mort tan a prop de casa seva.
Recordo que en el ple ordinari de Roses del dia 28 vaig demanar que caldria fer pública la declaració per commemorar el Dia Internacional contra la Violència envers les Dones, 2005. Potser no hauríem aturat el desgraciat incident però cal que unim esforços i des de tots els costats fem arribar a tothom que cal un canvi de mentalitat.
Al llarg de la història les dones hem estat, en general, en una situació de dependència, subordinació i un cert menysteniment amb relació al sexe masculí. Les estructures de poder patriarcal han fet que en molts casos les dones hàgim estat considerades com a patrimoni dels homes. Els rols de cada un dels sexes vénen avalats per les tradicions, la cultura i la història.
Hem avançat, i molt, des del famós cartell de «dona, no ploris, parla», fins avui han passat moltes coses, i quasi totes bones, per corregir aquest terrible desajustament social. Gràcies als ciutadans i ciutadanes i a les institucions progressistes d´aquest país tenim, en aquests moments, una llei presentada pel PSOE en compliment del seu compromís electoral, que és una de les més garantistes del món quant a la protecció de les dones contra la violència de gènere, és una llei integral; això vol dir que afronta el problema de la violència des de diferents aspectes tot assumint que un dels dèficits per solucionar és la falta d´autonomia personal de les dones perquè quan no existeix ens deixa en una situació de feblesa i desavantatge amb relació als homes.
Però no hem d´oblidar que no n´hi ha prou: les xifres són esfereïdores: més de 500 assassinats de dones en els últims dotze mesos a Espanya.
Estem davant un greu problema que ens afecta, a totes i a tots. També hem d´assumir que en un món globalitzat com el nostre la violència de gènere ha de ser un problema a compartir i és molt necessari trobar les complicitats suficients, com a mínim, entre els països del nostre entorn. No hem d´oblidar, malauradament, que encara hi ha països que preveuen en els seus codis penals l´adulteri com una motiu justificat per a la pena de mort.
Hem d´avançar cap a una postura de tolerància zero de tota la societat contra aquests crims i això vol dir implicació directa de tothom i molt especialment de jutges, policies, educadors, periodistes i, en general, tots aquells que professionalment participen d´una manera activa en el procediments que tenen a veure amb aquests repugnants actes..
Tenim molt camí per córrer; mentre les dones continuem essent les que majoritàriament ens ocupem de les tasques domèstiques, mentre hi hagi diferències salarials a favors dels homes, mentre siguem les principals ocupadores dels llocs de treball més precaris, mentre no estiguem, de veritat, en un pla de total igualtat continuarem, com a col·lectiu, essent vulnerables.
De totes maneres el camí que cal seguir té més llums que mai i això ens ha de portar a fer un reconeixement a tots aquells col·lectius de persones que han treballat des de fa molts anys per a la nostra dignitat com a persones.

Portaveu del GM Socialista a Roses i Diputada Provincial.


  |   Imprimir   |  Envi­ar   |  
- X -
Imprimible  |  Envíar  |