»Llistat»

Opinió/text.

Hemeroteca rosinca de l'any 2002 fins avui.
Contribuïm a preservar el medi ambient: no imprimiu aquesta plana si no és realment necessari
Nota:Per publicar articles o textos en aquest apartat, feu-ho a l'adreça: webrosesdigital.com.
Autors:Els articles que siguin publicats/enviats a més mitjans caldrà  que ens ho feu saber.
imprimirImprimir  |  Envi­ar a un amigoEnviar  | Últim comentari

Thomas Spieker

Personal i intransferible

16/05/2011


m’agrada opinar de la política local i aquells que em coneixen, saben que m’agrada dir el que penso



Porto dies pensant què escriure en aquest últim número abans de les eleccions. Aquells lectors que em segueixen, saben que m’agrada opinar de la política local i aquells que em coneixen, saben que m’agrada dir el que penso sense embuts, amb independència de cap partit o color, encara que alguns afirmin el contrari. Així que deixaré anar tot el que opino sobre les candidatures, tenint en compte que en unes eleccions municipals, el que més compte són les persones, inclús per sobre de les sigles que representen. Per començar, del que no ens podem queixar, és de manca d’opcions. De les 9 llistes que es presenten, 2 pertanyen a l’extrema dreta i xenòfoba, 4 al centredreta (2 catalanistes i 2 ‘espanyolistes’), 2 al centreesquerra i 1 teòricament a la defensa del medi.

A l’extrem dret hi tenim l’Agustí Pagès (Moviment Social Republicà MSR) amb un discurs molt populista, per intentar emportar-se el vot dels desencantats. El que és més probable, però, és que es trobi amb el dels ‘desencaminats’ que van amb el cap rapat i porres pels carrers per imposar la seva llei. De la llista d’en Jaume Casas (Plataforma per Catalunya, PxC), no conec a ningú – ni tant sols el seu cap. No obstant, el passat feixista del seu president, Josep Anglada, és notori fins i tot a la Viquipèdia.

A l’altre banda hi trobem en Joan Esteve Danés, ‘El Pillo’ (ICV). Hi ha qui pensa que l’honora el fet de no semblar estar en aquest ‘ofici’ amb l’única finalitat d’enriquir-se econòmicament. Però el seu guany més preuat no són els diners - és poder satisfer la seva obsessió malaltissa contra l’exalcalde Pàramo. Per aconseguir-ho, malbarata gran part de la seva energia i en conseqüència ha portat fatal la regidoria que li ha assignat el quadripartit, del que ara ja renega públicament. Per postres, sota la seva careta de ‘justicier’ i ‘defensor dels pobres’, s’amaga un petit dictador de trets nacionalsocialistes, encantat en fer caure el pes de la llei sobre els seus enemics, però que se’n riu d’ella quan li toca obeir-la a ell. Per culpa seva, ICV pren a Roses un tristíssim caire personalista en perjudici del seu honorable ideari social-ecologista.

La dreta més ‘rància’ i espanyolista és representada pel PP que això no obstant presenta dos homes moderats i molt integrats en la vida social i política de la Vila: en Manuel Escobar i l’Àngel Tarrero. Gaudeixen del respecte democràtic i personal d’un bon nombre de ciutadans gràcies a la seva feina ‘ben feta’ i discreta. A un perfil molt semblant de votant s’adreça també en Cipriano Rastrojo, que després de partir peres amb l’Albert Rivera de C’s ha format el seu propi partit ‘independent’, Ciutadans pel progrés de Roses.

Un altre formació ‘independent’ que en l’últim moment ha decidit reactivar-se és el GIR – Grup Independent de Roses, sota la direcció de l’empresari hoteler Joan Ortensi i el ‘polític’ rosinc més caradura de tots, Gaspar Gallego que torna a ocupar el segon lloc després d’una fugaç militància a UDC. El GIR ja fou una operació immobiliària de convergents ‘frustrats’ quan es van ‘escindir’ de CiU fa quatre anys. I quan l’alcaldessa havia complert la seva part del pacte ‘quadripartit’ – un P.O.U.M. que beneficiava els interessos particulars d’uns pocs – s’havia quedat sense contingut. Des d’Unió intentaren el motí a CiU, amb l’ajuda del Mosso Valdera, tot posant de manifest la seva veritable visió de la política: un pati per jugar al Monopoly. Sortosament però, la jugada els ha sortit malament i han quedat retratats per sempre més.

El tercer grup independent son Gent del Poble de Roses – PM, amb en Francesc Giner al capdavant. Gaudeixen del suport d’alguns representants de partits més tradicionals, com ara ERC o SI, però son sobre tot una colla de bona gent amb molta voluntat que tenen ganes de donar empenta al poble sense tots els vicis polítics que afecten els partits de tall tradicional. La llàstima és que els electors no sempre premien aquests propòsits, per molt ben intencionats que siguin. I tampoc s’entén perquè alguns dels impulsors més carismàtics i electoralment atractius del grup, s’han quedat tan enrere a la llista...

Pel que fa els socialistes del PSC, na Magda Casamitjana sembla haver entès que no es poden fer promeses electorals que després no es compleixen. Alguns electors han ‘rescatat’ els seus “23 compromisos” d’abans de les passades eleccions del 2007 i han fet comptes als fòrums digitals per avaluar el seu compliment. El balanç és extremadament negatiu, sobre tot tenint en compte que fins i tot no s’han complert les promeses ‘a priori’ més senzilles de satisfer, com ara les de transparència, gestió i participació. Serà per això que ha decidit “fugir de fer un recull de propostes i/o promeses”, a canvi de “presentar per aquestes eleccions un model de futur per Roses”, encara que està per veure el que vol dir això exactament. Tot plegat després d’una legislatura en que la seva empenta i capacitat de treball no han sigut suficients per cobrir les seves mancances, com ara la poca cura que ha demostrat tenir pels ‘petits’ problemes del poble, o la seva incapacitat per controlar no només el seu propi partit, sinó també els seus socis de govern. I així li ha sortit: abandonaments de gent ‘important’ a les seves pròpies files (p.e. el seu núm. 2 de les passades eleccions, Toni Rodríguez), en Gallego (GIR) ‘rebentant’ el pacte quadripartit en l’últim ple amb una actuació absolutament patètica, el Pillo assegurant que “l'aliança es va basar en l'engany de l'actual alcaldessa” i la direcció actual dels populars (PP), que ja fa temps van declarar que només havien respectat el pacte de la legislatura per honorar la figura del desaparegut Artur Fonolleres. Ara, la seva gran esperança torna a esser en Joan Bataller, l’home que ja ha passat per pràcticament tots els partits que en 32 anys s’han presentat a Roses i que ha col·locat al seu ‘home de confiança’ Agustí Donat (fa quatre anys cap de llista del GIR) al 5é lloc dels socialistes.

I finalment, en Carles Pàramo torna a presentar-se després d’una cura d’humilitat i aprenentatge de quatre anys a l’oposició i també després de superar un intent de motí orquestrat pels militants del GIR integrats a Unió. Ara, des del seu profund coneixement del poble i amb la seva visió del que és possible per a Roses, proposa un ‘canvi en positiu’ amb un equip molt renovat i jove. Felices eleccions 2011. I que guanyi el/la millor!

Thomas Spieker
LA VEU - 15/05/11


  |   Imprimir   |  Envi­ar   |  
- X -
+ Text -

Comentari: 4297 17/05/2011 09:21
Enviat per: Fendis

Fendis
Molt bé Sr. Spieker, vostè sempre fidel als seus principis, donant la cara >/...
Els comentaris antics sencers són reservats per usuaris registrats


Comentari: 4305 18/05/2011 10:59
Enviat per: Thomas Spieker

Thomas Spieker
Gràcies, Fendis. He decidit predre-m'ho com un compliment>/...
Els comentaris antics sencers són reservats per usuaris registrats


Imprimible  |  Envíar  |