»Llistat»

Opinió/text.

Hemeroteca rosinca de l'any 2002 fins avui.
Contribuïm a preservar el medi ambient: no imprimiu aquesta plana si no és realment necessari
Nota:Per publicar articles o textos en aquest apartat, feu-ho a l'adreça: webrosesdigital.com.
Autors:Els articles que siguin publicats/enviats a més mitjans caldrà  que ens ho feu saber.
imprimirImprimir  |  Envi­ar a un amigoEnviar  | Últim comentari

Thomas Spieker

Respectar Roses

11/02/2011


Feia dies que havia llegit la ‘crida’ de la nostre alcaldessa



Inicialment publicat a:
eDiari

Feia dies que havia llegit la ‘crida’ de la nostre alcaldessa i (antuvi, encara que espero recuperar-la algun dia) amiga meva Magda Casamitjana, per intentar rebaixar el to de la confrontació política que hi ha a Roses. Des del primer moment vaig tenir sensacions molt confrontades, perquè el que diu és sensat i té sentit, però en canvi, com a observador independent, crec que qui més “s’ha preocupat de què n’hi hagués, de tensió” han estat tant ella com els seus companys de partit i de govern. Tanmateix tinc moltíssims dubtes sobre els remeis que implícitament ens hi proposa, que són la senyalització ‘dels altres’ com a únics culpables i també el victimisme personal. I això que en l’article que comento encara és relativament ‘discreta’ – al darrer número del butlletí municipal ROSES Info fou encara molt més màrtir: “... el 2010 és l’any que he patit més atacs personals, de manera sistemàtica, sense pietat i del tot injustos, fins al punt de patir una agressió física extremadament violenta. … sentireu i llegireu les coses més inversemblants, la vergonya es disfressarà d’orgull i es voldrà posar en dubte la meva honestedat i honorabilitat. ... Desgraciadament a Roses encara hi ha que pensa que en política tot s’hi val, són pocs i acabaran desapareixent. Només us demano una cosa: si teniu dubtes sobre qualsevol cosa que sentiu o llegiu, veniu-me a trobar.” Si mai cap polític mereix un premi a la millor ploramiques, aquest guardó sens dubte li ha de correspondre a ella.

La seva proposta explícita per poder sortir d’aquest cercle viciós, és centrar “la discussió política ... en uns paràmetres de futur”. Però el que això sembla voler dir a la pràctica, és que ella i el seu equip de govern podran dir i fer qualsevol cosa que els hi convingui i qui ho critiqui serà desqualificat com a promotor d’una “dinàmica destructiva i nociva per al nostre municipi”. L’exemple més recent d’aquest procediment és l’anunci que fa pocs dies recollien pràcticament tots els mitjans de comunicació de la província sobre la suposada ‘Aprovació del projecte d’usos marítims, culturals i de recerca marina per al Far de Roses’. Segons una nota de premsa publicada l’endemà per CiU, es tracta d’una notícia que ja ha estat tractada àmpliament pels mitjans i que no aporta absolutament res de nou, excepte potser algunes mancances i oblits de l’alcaldessa que el seu aparell propagandístic evidentment no ha volgut subratllar. És a dir, que han ‘colat’ una informació que els beneficia electoralment a través de l’institució municipal, que en realitat és una enganyifa perquè el municipi ja ho havia dit tot.

Però per més que l’alcaldessa intenti estigmatitzar a tots aquells que assenyalin al passat per establir paral·lelismes amb el present, els socialistes rosincs no poden foragitar la seva pròpia historia de provocació i polarització. Fa pocs dies, en un debat a una de les plataformes digitals rosinques que inicià un militant d’ERC, que acaben de decidir la seva integració a la nova agrupació electoral GENT DEL POBLE (de Roses)-AM, en Davíd Campà, recollia precisament la preocupació de la gent jove davant les ‘actituds destructives o demonitzadores’, que, segons ell, han convertit ‘l’ambient polític de Roses ja fa uns anys’ en ‘irrespirable’. Doncs com que els membres del quadripartit (excepció feta pel regidor més kamikaze i prescindible de tots – ‘El Pillo’), poques setmanes després de constituir-se en govern i quan es van adonar que els atacs dels provocadors amagats darrera màscares feia mal, molt de mal quan s’està en el seu exercici, han decidit no col·laborar més amb aquests webs ni fer cap tipus d’aportació, ans denigrar-los i difamar-los, ara és un socialista de la ‘vella guàrdia’ qui s’ha ‘apropiat’ la veu del progressisme, tot i que, segons diu, intervé sempre a títol personal. Lamentablement però, en Salvi Jacomet, regidor d’Urbanisme en els governs socialistes dels anys 80 que no foren capaços d’aturar la voràgine constructora a la badia i candidat a l’alcaldia l’any 99 quan amb només un 17,99% dels vots els socialistes rosincs obtingueren els resultats més fluixus des de la restauració de la democràcia, representa un socialisme molt trasnuitat i caduc, aquell que va celebrar tant els èxits de la revolució social del 68, que dormia la mona quan va caure el mur de Berlín i encara no s’ha assabentat dels canvis profunds que han experimentat les societats occidentals des de llavors. Doncs aquest mestre d’escola ha aparegut ‘miraculosament’ i casual vuit mesos abans de les eleccions a les plataformes digitals per “donar la seva opinió personal” (segons diu) i per defensar la causa del PSC (segons es desprèn dels seus escrits). I Déu n’hi do com remou en el passat cada vegada que algú aixeca el cap: “El que tu anomenes ‘ambient polític irrespirable de Roses’ va començar ja fa molts anys, exactament el 1985.” li contestà ràpidament a en David Campà. I llavors dona exemple d’una actitud socialista que no sembla que sigui un problema només generacional – més aviat sembla un virus que afecta a tots els rojos per igual – vinguin d’on vinguin i tinguin l’edat que tinguin. És l’absència total i absoluta de qualsevol tipus d’autocrítica, que en el cas d’en Jacomet, com també de la Casamitjana, és patològic, perquè li diu al pobre David Campà: “Si be és cert que (l’ambient irrespirable) va ser generat per les accions dels ‘uns’ contra els ‘altres’, et puc assegurar que els ‘altres’, entre els que m'hi compto, ja que jo hi era, no anàvem contra els ‘uns’, que quedi clar. Una altra cosa és que ens defenséssim de les agressions dels ‘uns’”. És com aquella oració del CONFITEOR (jo confesso) que diu: .... tua culpa, tua culpa, tua maxima culpa – o no anava així?

Per una banda és normal que quatre mesos abans de les eleccions, l’alcaldessa de Roses parli amb un to més aviat responsable i que intenti proposar solucions ‘institucionals’ al problema. Per l’altre però, no estaria mal que prediqués amb l’exemple i que impedís, per exemple, que els seus socis de partit facin públic, encara no fa un any, un vídeo amb el que genera confrontació ja no només amb els seus adversaris polítics, sinó fins i tot amb els mitjans de comunicació rosincs independents, com ara la revista mensual LA VEU, que edita un dels periodistes més arrelats a Roses, Enric Badosa, a qui al film anomenen ‘Babosa’, o el web ROSES DIGITAL que a la peli és la ‘rata digital’, a banda de repetir una i altre vegada, en contra del seu millor coneixement, que ambdós mitjans estan ‘finançats’ pels seus adversaris. Per postres, molts rosincs encara recordem les últimes eleccions municipals de l’any 2007. Aleshores el Roses Digital era com la seva bíblia – hi sortien pràcticament a diari. I no pas per desmentir mai els rumors i safarejos difamatoris que anònimament feien córrer – no se sap si ells mateixos o algú altre – sobre el seu principal oponent, en Carles Pàramo.

Així que és cert que, com ella afirma, al panorama de Roses li manca “la pràctica del rigor, el respecte i la generositat política”. El problema és que, contràriament al que fa veure, ella és la principal responsable d’aquesta situació, encara que ja l’hagi heretat.

Thomas Spieker


  |   Imprimir   |  Envi­ar   |  
- X -
Imprimible  |  Envíar  |