RosesDigital Fer Comarca

Una de les frases celebres que més recordo del professor i amic José Antonio Donaire parla sobre la Costa Brava i les jornades gastronòmiques. En una visita a Roses, Donaire versava sobre la necessitat de diferenciació i singularització de municipis i territoris per ser turísticament competitius i deia: “A la Costa Brava hi ha 22 municipis i 31 jornades gastronòmiques”.

Aquesta mateixa realitat que expressa Donaire de forma tan gràfica la podem modificar com ens plagui: “A la Costa Brava hi ha 22 municipis i 31 festivals de música” o si ho preferim “A la Costa Brava hi ha 22 municipis i 25 estratègies turístiques”.

Soc del parer que aquest no és el millor camí per encarar el futur que ens reclama singularització i que es indispensable ser valents des dels municipis i aprofundir en la consciència territorial. I aquest és un repte que ha d’encarar sense por tan la Costa Brava en general com l’Empordà en particular.

No seré jo qui descobreixi les potencialitat de l’Empordà però si que estic disposada a trencar una llança a favor del territori, apostar per crear vincles entre municipis en favor de la comarca i aprofundir en les relacions socials, culturals i turístiques entre municipis.

Penso fermament que aquest és el camí que hem de seguir bàsicament per qüestions empíriques: els hàbits turístics han canviat i la mobilitat entre municipis augmenta. Qui pernocta a Roses visita Empúries, Cadaqués o Figueres i viceversa. Quin sentit té doncs que cadascú faci la guerra per la seva banda? Cap. La pregunta és doncs com ho fem?

Des de Roses fa un parell d’anys estem aprofundint en aquesta línia i ho fem des de tres pilars bàsics: Apostant per la qualitat i la singularitat, apostant per la suma d’esforços a nivell territorial i apostant per la valorització del patrimoni natural i cultural.

A partir d’aquests tres eixos desenvolupem una estratègia de promoció i dinamització no només de Roses sinó també de comarca. La recent creada Estació Nàutica de Roses - Cap de Creus té l’objectiu de posar en valor la Badia que compartim amb l’Escala, Castelló i Sant Pere, així com el Parc Natural del Cap de Creus. Amb Vilabertran hem sumat esforços per fer de “Sons de Món” un festival amb dues seus que fusiona gastronomia, música i patrimoni, una experiència atrevida i singular. Tan singular com no oblidar-se de la responsabilitat que tenim amb el nostre “rerepaís”: treballem amb 13 municipis més en la creació del Consorci Terra de Pas que, amb seu a la Ciutadella de Roses, a partir del setembre treballarà perquè des de Rabós a Cadaqués aprofitem de forma compartida les dinàmiques turístiques, culturals i econòmiques que genera l’Empordà, com per exemple, l’arribada de creuers a Roses.

Crec que és temps de teixir estratègies conjuntes, de lideratges compartits però valents i decidits que permetin fer aflorar els atributs propis de l’Empordà. És temps de sumar entre pobles, d’apostar per la qualitat a la comarca, de valorar el nostre patrimoni com es mereix. Fem de l’Empordà un exemple de nova gestió territorial, explorem noves formes de lideratge, siguem valents alhora d’encarar un futur que ja s’acosta. És hora de fer comarca.

Magda Casamitjana

Comentaris d'aquest article/text:

< Text >

Comentari: 2888
Enviat per:Thomas Spieker

La veritat es que l’escrit al setmanari L’Empordà t’ha quedat molt maco, Magda. L’he llegit i m’he quedat gairebé tant ‘panxo’ i satisfet com després de llegir El Capital d’en Karl Marx. El problema és que als meus 53 anys ja he deixat de somiar truites i m’he adonat que el comunisme només ha fet a tots els ciutadans ‘sotmesos’ igual de pobres, enlloc de fer-los igual de rics.

En aquest sentit, el teu exercici intel·lectual em sembla l’evocació molt maca d’un somni. Però havent-hi de posar ‘mans a l’obra’ crec que t’hauries d’haver adonat de les diverses contradiccions.

Ara be, crec que ens hem de felicitar per algunes de les iniciatives que ens anuncies. “Sons del Mon”, per exemple, sembla un projecte molt maco de cooperació amb Vilabertran. Però també sona petit i poc rellevant. Dubto que tingui ‘muscle’ perquè l’esmentis en un mateix paràgraf amb l’Estació Nàutica a la que heu subvencionat, segons m’han dit, amb 70.000 Euros. I ja sé que als polítics us agrada molt dir això de que “no son els diners el que compta”. Però al final del dia tots sabem que sense una economia d’escala no es poden aconseguir fites realment rellevants – i sinó que els hi ho preguntin als directors dels festivals de música als que has al·ludit.

També em sembla molt interessant la creació del Consorci “Terra de Pas”, tot implicant el “rerepaís” per a la obtenció de beneficis mutus. Perquè aquestes coses son com els negocis: només funcionen be si beneficien a tots els implicats. I en aquesta proposta els beneficis potencials semblen obvis i arribaran molt mes enllà del tema dels creuers.

Pel que fa les contradiccions, crec que l’alcalde o alcaldessa de Roses sobre tot ha de lluitar per fer de la nostre una vila singular i única, diferent de totes les demés. I quan dic totes, no només em refereixo a les de l’Alt Empordà o de la resta de la Costa Brava – em refereixo a l’aspiració d’esser una vila turística diferent i singular d’entre totes les altres viles turístiques del món. Crec que Roses ha de poder ambicionar i mereix un lloc destacat en el Club de les destinacions turístiques més ‘singulars’ del planeta, com ara Santorini, Saint-Tropez, Capri, Mallorca, Cannes o Hawaii. I crec que és evident que per assolir aquest objectiu, que espero que comparteixis, és imprescindible tenir la nostre pròpia estratègia turística. Aquesta naturalment s’ha de compatibilitzar amb les comunes de tots aquells ‘clubs’ als que ja pertanyem o als que podríem pertànyer en un futur no massa llunyà (Costa Brava, Alt Empordà, Estacions Nàutiques, Viles Carnavaleres, Destinacions Gastronòmiques, etc.), però poc importa que l’estratègia turística de Roses sigui diferent a les de les altres poblacions del nostre ‘entorn’, dit en el sentit mes ampli de la paraula. I per suposat, la resta dels pobles de la Costa Brava tenen el mateix dret – així que penso que no passa pas res perquè “a la Costa Brava hi ... hagin 25 estratègies turístiques” diferents, encara que no sé d’on surten les tres que no semblen tenir municipis. O potser et refereixes a aquelles viles que tenen un govern de coalició i on l’alcalde i el regidor de turisme, per pertànyer a partits diferents, segueixen també estratègies turístiques diferents? I perdona que no m’hagi pogut resistir a la temptació d’aquesta petita ‘mofa’. Pensa que sempre podràs esborrar aquestes últimes línees de l’escrit, si et convingués.

Afirmes que “la mobilitat entre municipis augmenta” i no sé si això és cert. Potser ha augmentat la freqüència dels autobusos que ens connecten amb els nostres veïns – però els fan servir bàsicament la gent del país i la immigració treballadora, no pas els turistes. Ells, que fins fa 10 anys venien a visitar-nos majoritàriament amb cotxe, sí que han canviat els seus hàbits i ara, gràcies a Ryanair, el percentatge de turistes que venen amb avió ha augmentat espectacularment. I la gran majoria d’aquests no lloguen cotxes per raons pressupostàries i per això tenen la mobilitat mes aviat reduïda. I crec que si et mires les dades de creixement a dos dels atractius turístics mes importants de casa nostre, veuràs que el nombre de visitants al Museu Dalí de Figueres o a les Ruïnes d’Empúries no augmenta de manera tant espectacular com per poder donar crèdit a la teva afirmació.

I també m’amoïna que diguis que “... Roses ... aposta per la qualitat i la singularitat, ... per la suma d’esforços a nivell territorial i ... per la valorització del patrimoni natural i cultural”. I es que tot i sentint-ho, després de mes de tres anys del teu govern he perdut la confiança que realment apostes per la ‘qualitat’, al menys mes enllà d’una promesa electoral o d’un concepte teòric. El poble és molt mes brut que abans; els immigrants il·legals ens han tornat a envair enguany i no s’està fent prou perquè deixin de fer la competència deslleial als botiguers de casa o de molestar als turistes; els carrers mes estrets del poble tornen a estar envaïts per perxers i expositors que no només dificulten el passeig i ‘tercermundialitzen’ la imatge del nostre comerç – també son competència deslleial d’aquells que obeeixen les regles. Tot plegat poc esforç (en tres anys!) per guanyar ‘qualitat’ a Roses. I el mateix em passa amb la teva visió de ‘singularitat’. Tu mateixa ens anuncies una i altre vegada l’afiliació de Roses al ‘club’ de les Estacions Nàutiques com una de les fites mes importants del teu govern, sense dir-nos mai que penses fer perquè Roses destaqui d’entre els seus membres com una destinació ‘especial’ o ‘singular’. I que vol dir “apostar per la suma d’esforços a nivell territorial”? A mi em sona com un concepte típicament socialista, d’aquells que sonen molt be però que ningú no sap exactament què volen dir. Quina aportació econòmica, personal o de qualsevol altre mena, farà Roses a la suma final i qui mes està disposat a aportar quines quantitats? Finalment, només vull recordar que la “valorització del patrimoni natural i cultural” no es cap invent teu ni rosinc, ni empordanès, ni de la Costa Brava. No hi ha un alcalde, vingui d’on vingui i sigui del color que vulguis, que no tingui clar que la conservació i potenciació dels trets propis i distintius ha d’esser la seva màxima prioritat per tirar endavant el seu municipi.