Més informació a:

JOSEP M. BARRIS RUSET*

És ben sabut que la dècada de 1960, a Roses, fou prodigiosa. La naturalesa i la profunditat dels canvis que se succeïren, de manera vertiginosa, al llarg d´aquests anys, transformaren radicalment la població. L´estructura econòmica pivotà envers la indústria turística de masses, la demografia local inicià un procés de creixement mai vist històricament i la realitat social s´enriquí amb tota una sèrie de fenòmens nous, des de la immigració andalusa i extremenya -bàsicament- fins a la irrupció dels moderns costums europeus, per citar només dos processos ben evidents i coneguts.

tot plegat, significà un esforç de gestió enorme i diferent, amb unes condicions polítiques i administratives gens adequades per assumir els reptes que comportava dirigir uns processos d´aquestes magnituds. Enmig d´aquesta cruïlla històrica sobresurt la figura central de Claudi Díaz Pérez, que fou arquitecte municipal entre 1958 i 1971. Fou ell qui intentà de posar ordre i concert -i una mica de legalitat- a la disbauxa urbanística que s´estava produint acceleradament a Roses. Es tracta d´un personatge molt desconegut i difícil de resseguir. Nogensmenys, només l´arquitecte Joan Falgueras i l´historiador Enric Pujol -ambdós figuerencs- han assajat d´apuntar les línies biogràfiques bàsiques de Claudi Díaz Pérez. L´any 1996 publicaren un article titulat Claudi Díaz Pérez, arquitecte i geni inconegut de Figueres, en el qual ja esmentaven que calia endegar una «investigació segurament llarga» per arribar a conèixer amb profunditat les aportacions de l´arquitecte, alhora que demanaven l´ajut de tots aquells que poguessin aportar informacions valuoses sobre la vida d´un personatge que l´eminent historiador occità Pierre Vilar qualificà, en les seves memòries Pensar històricament, com «un dels homes més intel·ligents que jo he conegut en la meva vida», una apreciació que, venint de qui ve, no deixa de suposar tota una pista per copsar la figura de Claudi Díaz Pérez. Amic de Salvador Dalí i de Federico García Lorca, el testimoniatge de Pierre Vilar -amb qui l´unia una amistat construïda durant l´etapa en la qual ambdós foren hostes de la residència de la Universitat Industrial de Barcelona- deixa entreveure les qualitats humanes i intel·lectuals de Claudi Díaz Pérez.
Claudi Díaz Pérez va nèixer a Figueres el 2 de novembre de 1904. Era fill de Claudi Díaz Marquès, que havia estat interventor de l´Ajuntament de la capital altempordanesa i assessor jurídic de l´Ajuntament de Roses des de començaments de l´any 1902, en un moment especialment crític per a la institució municipal rosinca, atès que el secretari d´aquella època, Francesc Marés Cusí, havia estat apartat del servei per falsedat documental i malversació de fons públics, uns càrrecs -que també esquitxaren l´alcalde Pere Cusí Marés- que li valgueren, el 1903, una pena de culpabilitat i la inhabilitació durant 8 anys per exercir la funció pública. Les tasques d´assessorament jurídic de Claudi Díaz Marquès no foren, tanmateix, puntuals i es perllongaren durant mig segle, fins ben entrada la dècada de 1950. De la mateixa manera que el seu fill, intervingué en tots els afers importants del poble de Roses de la primera meitat de segle XX, entre els quals destacà la urbanització de la Ciutadella. Gairebé com un miratge temporal, pare i fill estigueren gairebé 70 anys al servei dels veïns de Roses.
Sigui com sigui, Claudi Díaz Pérez seguí els primers ensenyaments a Figueres. De la infantesa prové la seva amistat amb Salvador Dalí, ja que, des de ben petits, coincidiren en els estudis, tant a pàrvuls com més endavant a l´Institut o a les classes de dibuix del professor Núñez. Com explicaven Joan Falgueras i Enric Pujol, l´amistat amb la família Dalí fou pregona i àmplia: el geni empordanès, més enllà d´algunes consultes sobre aspectes de geometria i perspectiva, el recordà a través de les pàgines del seu dietari de joventut i «aquesta amistat es féu extensiva també a la germana del pintor, Anna Maria, i al pare, fins al punt que Claudi Díaz fou marmessor del notari Dalí». Posteriorment, es retrobaren a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on Claudi Díaz Pérez «havia anat a preparar l´ingrés a l´Escola d´Enginyers». El 1930 obtingué el títol d´arquitecte i inicià una extensa carrera professional.
Es casà amb Carme Garriga, filla d´un farmacèutic de Figueres, amb qui tingué dos fills, Víctor -enginyer industrial- i Maria Lluïsa. Visqué a Figueres, a la Rambla, fins al 1954, moment a partir del qual traslladà la seva residència a Barcelona, al Passeig de Gràcia. Tenia despatx a Figueres i, després de la Guerra Civil, també compartí oficina, a la plaça Marquès de Camps de Girona, amb Ricard Giralt Casadessús. A més de la seva activitat com a professional liberal fou arquitecte escolar provincial i arquitecte municipal de Salt, Portbou i, com s´ha esmentat anteriorment, Roses.

*Arxiver Municipal de Roses