Les meravelloses condicions naturals, geogràfiques i climatològiques de Roses i de la badia que porta el seu nom han afavorit els assentaments humans des de la prehistòria fins a l’època actual, passant per la colonització grega, els assentaments romans i la població medieval, que han deixat al seu pas una riquesa arqueològica extraordinària.

La Ciutadella
La passejada pel recinte de la Ciutadella és imprescindible per als qui visiten Roses. Declarada conjunt historicoartístic l'any 1961, la Ciutadella aplega vestigis de diferents èpoques i ocupacions. La fortificació militar, amb la monumental Porta de Mar, és un recinte de 131.480 m2 d'estil renaixentista que va ser construït el 1543. El seu interior és un important jaciment arqueològic on es troben les restes de la ciutat grega de Rhode, fundada l'any 776 aC pels rodis; el barri hel·lenístic, que va viure durant els segles IV i III aC els moments de màxima prosperitat de la ciutat; la vil·la romana, datada entre els segles II aC i VI dC; el monestir romànicollombard de Santa Maria, del segle XI, i les troballes del segle XIX.

Des de l'Àrea de Turisme de l'Ajuntament de Roses s'organitzen visites comentades i gratuïtes. De gener a maig i d´octubre a desembre tots els diumenges a les 11 h i de juny a setembre els dimecres i diumenges a les 10 h. Per a més informació i reserves, cal adreçar-se a l'Oficina de Turisme. Tel.: 902 103 636.

Conjunt Megalític
Habitada des de temps remots, Roses té un dels itineraris megalítics més complets i impressionants de la Costa Brava. Tres grans dòlmens són el record dels primers pobladors: la Creu d'en Cobertella (3000-2700 aC), el Llit de la Generala (3200 aC) i el Cap de l'Home. El dolmen de la Creu d'en Cobertella, que és el més gran de Catalunya, data del neolític i va ser declarat monument historicoartístic al març de 1964. Disposa d'una gran galeria, coberta per una llosa de quatre tones,que fa 5,20 metres de longitud, 2,45 d'amplada i 2,14 d'alçada. En el recorregut pels orígens del municipi també s'hi troben els dos menhirs de la Casa Cremada, que daten del quart o del tercer mil·lenni aC: la cista de la Casa Cremada, que havia tingut un ús funerari, com els dòlmens, i la cova-dolmen del Rec de la Cuana, datada el 2500 aC.

Castell de la Trinitat
El castell de la Trinitat corona la punta de la Poncella per damunt del far de Roses. Aquesta construcció militar, que data de l'any 1544 (s. XVI), va ser edificada sota el regnat de l'emperador Carles I. Té forma d'estel de cinc puntes, amb arestes angulars pronunciades per defensar-se dels projectils enemics. Les seves dimensions són força considerables i els seus murs fan més dos metres de gruix. Tenia tres terrasses per a bateries de canons, obusos o morters, a diferents altures, per defensar el port i la costa.La seva guarnició era de dos-cents homes com a màxim. Tot el conjunt, encara que molt enderrocat, és un extraordinari exemple d'una fortalesa d'artilleria de costa.

Castrum Visigòtic
Situat a la urbanització Puig-Rom, va ser construït amb finalitats defensives en el decurs del segle VII, però malgrat la solidesa de la fortificació, avui només en queden les restes. És de planta ovalada, amb dos llenços pràcticament paral.les. La porta d'accés al recinte era a migdia, la qual estava flanquejada per dues torres quadrades. Els murs, fets de pedra de granet, es construïren amb la tècnica de la doble paret. Tingué una finalitat purament estratègica, de defensa. A l'interior, s'hi han trobat nombroses restes de ceràmica, peces de bronze i objectes de ferro, sobretot eines agrícoles

Castell de Bufalaranya
Construït cap al segle X, el castell de Bufalaranya té com a característica singular el dibuix que formen les seves lloses, disposades en forma d'espiga (opus spicatum).Es troba damunt d'un turó, prop de la carretera que va de Roses a Cadaqués.

L'Església Parroquial de Santa Maria
De l'antic temple, que va ser consagrat l'any 1796, se'n conserven l'absis, el creuer i la cúpula. La resta de la nau, les capelles laterals i la façana són neoclàssiques, de l'any 1853, obra de l'arquitecte Martí Sureda i Deulovol.-

Casa Mallol
Aquest edifici modernista, situat a la plaça Catalunya, data del 1906 i va ser projectat per l'arquitecte Joan Marès. A la façana destaca una tribuna i diverses obertures amb columnetes i decoracions florals en relleu. A l'interior s'han conservat els sostres ornamentals, elements de forja i alguns vitralls, recentment restaurats.Actualment acull la casa de la vila.