El 1914 es convertí en l´alcalde de Roses més jove del segle XX i és l´únic que té dedicat un carrer. Fou un destacat aficionat a l´arqueologia, en un moment en el qual aquesta mena de devocions eren poc esteses. Descobrí el dolmen del turó de l´Home, un megàlit situat al sud-oest del serrat de la Torre del Sastre, i fou, a més, un dels promotors de les primeres prospeccions arqueològiques que s´efectuaren a Roses, l´any 1916. Són només algunes de les particularitats més destacables d´un dels alcaldes més desconeguts i enigmàtics de Roses. Es tracta de Josep Sabater Calderó.

Nascut a roses el 25 d´abril de 1884, Josep Sabater fou un membre significatiu de la tradicional classe comerciant rosinca, dedicat al tràfic de sal, una activitat que ja havia practicat el seu pare, el tortosí Josep Sabater Curto. La família hagué de marxar de Tortosa arran de la Tercera Carlinada. El seu pare, inicialment, s´especialitzà en el comerç de cereals, bàsicament de blat, que exportava a diferents països europeus, entre els quals cal destacar Rússia. Tanmateix, el seu vaixell, anomenat Dolores, naufragà davant de Marsella i, a partir d´aquest moment, reorientà el negoci envers el comerç de la sal. Així, sembla que explotà les salines de Santa Margarida, una activitat que continuà la seva dona, Maria de la Cinta Calderó Piñana, i, eventualment, el seu fill Josep. Més enllà dels negocis de caràcter comercial, Josep Sabater estudià la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona i, una vegada advocat, prestà servei com a funcionari de l´Ajuntament de Badalona, governat -durant la Dictadura de Primo de Ribera- per un oncle seu, Pere Sabater Curto, un polític de marcat caràcter nepotista.

La seva activitat política s´inicià amb les eleccions municipals de 13 de novembre de 1913 i exercí el càrrec d´alcalde entre l´1 de gener de 1914 i l´1 de gener de 1918. Es convertí, d´aquesta manera, en l´alcalde més jove del segle, amb 29 anys. Fou designat, el 7 de setembre de 1914, vocal de la Junta d´Inspecció, Vigilància i Administració de les Obres de la Presó de Figueres. Després d´un bienni allunyat de l´activitat política, es tornà a presentar en les eleccions de 8 de febrer de 1920. Formava part del grup polític majoritari, l´existència del qual es desprèn de l´elecció de càrrecs municipals, que estava compost, a més d´ell mateix, per Jacint Seseras Birba, Isidre Pujol Cortada, Bonaventura Buscarons Suquet, Joan Guitart Guitart i Joan Flaquer Sanés. Sembla que aquest grup polític podria pertànyer a la Lliga Regionalista, atès que en la sessió de 3 de juliol de 1920 acordaren adherir-se als acords presos per les quatre diputacions relatius al traspàs de serveis a la Mancomunitat de Catalunya, mentre que hi votaren en contra Salvi Ferrer Buscarons i Narcís Guerra Ballesta, membres pertanyents a l´oposició més conservadora i monàrquica. Sigui com sigui, tornà a ésser alcalde dos anys més, entre l´1 d´abril de 1920 i l´1 d´abril de 1922, i acabà la seva participació en la política activa amb el càrrec de regidor 5è fins al 3 de setembre de 1923. En definitiva, Josep Sabater destacà per una trajectòria política marcada pel control de l´alcaldia en un període especialment interessant pel comerç rosinc: la Primera Guerra Mundial significà una revifalla -per bé que momentània- del tràfic marítim a gran escala de Roses i la població esdevingué un centre portuari efervescent i concorregut.

Però, més enllà de la seva faceta de polític, Josep Sabater Calderó destacà per la seva afició a l´arqueologia recreativa, fruit de la qual fou el descobriment -ja esmentat- del dolmen del turó de l´Home. Esdevingué, doncs, un descobridor recreatiu. Si bé la descoberta d´un momument funerari megalític és sempre una fita important per la col·lectivitat, Josep Sabater hauria de ser recordat com un dels promotors polítics de les primeres prospeccions arqueològiques contemporànies que s´han efectuat a Roses, en un context històric, precisament, en el qual es projectava l´enderroc de les ruïnes de l´antiga Ciutadella. De tot plegat, tanmateix, caldrà ocupar-se´n detingudament i en profunditat. Sigui com sigui, els mèrits contrets per l´alcalde Josep Sabater Calderó feren que, malgrat que morís relativament jove -l´any 1926, a Badalona-, se li dediqués un carrer de la població, el 13 de juny de 1931, a partir d´una proposta del regidor Joan Denclar. Curiosament, a més, ha estat l´únic carrer que mai no ha patit un canvi de nom derivat de les dèries i les circumstàncies dels successius règims polítics. I, això sol, ja té un mèrit.